Després d’una
setmana intensa de treball, i uns dies de relax amb el pontet que hem pogut
disfrutar, donem la benvinguda al nou mes: NOVEMBRE jijij i amb ell una nova “mini-ressenya” que, com vos vaig dir el
mes passat, aniré publicant la primera setmana de cada mes. La veritat es que
estic molt contenta de la bona rebuda que va tindre l’anterior ressenya, i
espere que esta vos agrade també! Aixina que endavant!!!
El segon àlbum
il·lustrat que vaig a ressenyar es
titula “Te quiero (casi siempre)” de
la coneguda escriptora i il·lustradora catalana Anna Llenas (2015 > Editorial Espasa). Aquest conte m’encanta
pel seu real transfons, i la manera de descriure la situació que es viu a la
història i també per la forma de fer-lo arribar a les persones.
“Te quiero (casi
siempre)” ens conta la història de Lolo i Rita, un cuc de bola i una cuca de
llum, malgrat el diferents que són entre si, s'agraden i, a voltes, no es
soporten. Aquestes peculiaritats que els fan diferents a voltes els encanten i
unes altres és just el que els distància. Finalment, aprenen a conviure amb les
seues diferències i a voler-se fins i tot amb els seus xicotets grans defectes.
Pel que fa al seu
contingut, és un conte que ens ajuda
a tractar les nostres diferències amb els demés, l’empatia amb els sentiments
dels altres, l’acceptació de la diversitat, el respecte per les
característiques dels altres i a aprendre a conviure malgrat aquestes
diferències. Per aquesta raó el considere un llibre meravellós per a fer
entendre aquesta temàtica als més menuts a partir de 5 anys, però també molt oportú per als adults amb les relacions
amoroses i d’amistats. A més, amb aquest llibre podem tractar les emocions de
l’amor i la ràbia.
En quant a les il·lustracions, són cridaneres,
detallistes, colorides, tendres i amb una sensació de relleu (tècnica collage),
tan característica de la il·lustradora Anna Llenas i amb la qual sembla que Lolo
i Rita van a eixir-se’n de l'àlbum, atrapant així al lector de qualsevol edat.
A més, destaquen per la seua expressivitat fent veure al lector les emocions i
sentiments viscuts pels personatges. A més, aquestes es caracteritzen per uns colors
vius i saturats que ressalten les peculiaritats de les il·lustracions sobre el
fons blanc de les pàgines; i que ajuden a centrar l'atenció dels més xicotets
en els personatges i les seues expressions facials.
Trobem el text escrit en negre sobre fons blanc,
exceptuant algunes pàgines a tot color. Paràgrafs breus i frases curtes
escrites en tercera persona i en lletra minúscula, però en les quals la
grandària de la tipografia va canviant (engrandeix) per a donar èmfasi als
adjectius i accions dels protagonistes de la història. Veiem també com es
complementa perfectament amb les boniques imatges de les quals consta l'àlbum.
Juntament amb un llenguatge poètic i metafòric. Ple
d'adjectius qualificatius (per exemple, “fort”, “resistent”, “lleugera”,
“delicada”, “pràctic”, “imaginativa”, “sincera”, “divertida”, “independent”,
“misteriós”, “espontània”, etc.) que ajuden a definir les diferents
personalitats dels personatges i que serveixen perquè els xiquets amplien el
seu vocabulari, i així expressar millor els seus sentiments i emocions.
Per a acabar, hi
ha que parlar del format. “Te quiero
(casi siempre)” és un àlbum il·lustrat de forma quadrada, enquadernat en tapa
dura i d’una llargària de 52 meravelloses pàgines. A la contraportada trobem un
xicotet resum del llibre que crea expectativa sobre el mateix i ens convida a
descobrir qué passarà entre els nostres peculiars protagonistes (representats
en la mateixa mantenint un xicotet diàleg amb globus de còmic). I, persuposat,
no ens podem oblidar de les portadelles representades amb un dibuix abstracte
fet amb trossos de cartó i periòdic amb la tècnica del collage que tant
representa a l’autora d’aquest llibre.
De deveres, un
àlbum il·lustrat que no deixa indiferent a aquell que el llig ja que intenta
mostrar a xiquets i a adults el màgic efecte dels pols opostos entre les
persones. En resum, una meravella de llibre!
I com en
l’anterior ressenya, vos deixe un videoconte per a que pugeu veure’l i
escoltar-lo:
I si el que vos
interessa és adquirir-lo vos deixe tant l’enllaç en castellà, com en
català/valencià i vosaltres decidiu en quin idioma el preferiu. De totes
maneres, de segur que en la teua llibreria habitual pots obtindre’l sense cap
problema, per que ha sigut un llibre molt ben acceptat :)
Espere que acabeu
de passar molt bon dia, i vos recomane que estigau atents a les meues xarxes
socials a finals de setmana per que tindré alguna que altra novetat per a
vosaltres jijiji beseets!!!
_________________________________________________________________________________
Mini-reseña: "Te quiero (casi siempre)"
Después de una
semana intensa de trabajo, y unos días de relax con el puentecito que hemos
podido disfrutar, damos la bienvenida al nuevo mes: NOVIEMBRE jijij y con él
una nueva “mini-reseña” que, como os dije el mes pasado, iré publicando la
primera semana de cada mes. La verdad se que estoy muy contenta del buen
recibimiento que tuvo el anterior reseña, y espero que esta os guste también!
Así que adelante!!!
El segundo álbum
ilustrado que voy a reseñar se titula “Te
quiero (casi siempre)” de la conocida escritora e ilustradora catalana Anna Llenas (2015 > Editorial
Espasa). Este cuento me encanta por su real transfondo, y la manera de describir
la situación que se vive en la historia y también por la forma de hacerlo
llegar a las personas.
“Te quiero (casi siempre)”
nos cuenta la historia de Lolo y Rita, un bicho bola y una luciérnaga, que a
pesar del diferentes que son entre si, se gustan y, a veces, no se soportan.
Estas peculiaridades que los hacen diferentes a veces los encantan y otras es
justo lo que los distancia. Finalmente, aprenden a convivir con sus diferencias
y a quererse incluso con sus pequeños grandes defectos.
En cuanto a su contenido, es un cuento que nos ayuda a
tratar nuestras diferencias con los demás, la empatía con los sentimientos de
los otros, la aceptación de la diversidad, el respeto por las características
de los otros y a aprender a convivir a pesar de estas diferencias. Por esta
razón lo considero un libro maravilloso para hacer entender esta temática a los
más pequeños a partir de 5 años, pero también muy oportuno para los adultos con
las relaciones amorosas y de amistades. Además, con este libro podemos tratar
las emociones del amor y la rabia.
En en cuanto a
las ilustraciones, son llamativas,
detallistas, coloridas, tiernas y con una sensación de relieve (técnica
collage), tan característica de la ilustradora Anna Llenas y con la cual parece
que Lolo y Rita van a salirse del álbum, atrapando así al lector de cualquier
edad. Además, destacan por su expresividad haciendo ver al lector las emociones
y sentimientos vividos por los personajes. Además, estas se caracterizan por
unos colores vivos y saturados que resaltan las peculiaridades de las
ilustraciones sobre el fondo blanco de las páginas; y que ayudan a centrar la
atención de los más pequeños en los personajes y sus expresiones faciales.
Encontramos el texto escrito en negro sobre fondo
blanco, exceptuando algunas páginas a todo color. Párrafos breves y frases
cortas escritas en tercera persona y en letra minúscula, pero en las cuales el
tamaño de la tipografía va cambiando (agranda) para dar énfasis a los adjetivos
y acciones de los protagonistas de la historia. Vemos también como se
complementa perfectamente con las bonitas imágenes de las cuales consta el
álbum.
Junto con un lenguaje poético y metafórico. Lleno de
adjetivos calificativos (por ejemplo, “fuerte”, “resistente”, “ligera”,
“delicada”, “práctico”, “imaginativa”, “sincera”, “divertida”, “independiente”,
“misterioso”, “espontánea”, etc.) que ayudan a definir las diferentes
personalidades de los personajes y que sirven para que los niños amplíen su
vocabulario, y así expresar mejor sus sentimientos y emociones.
Para acabar, hay
que hablar del formato. “Te quiero
(casi siempre)” es un álbum ilustrado de forma cuadrada, encuadernado en tapa
dura y de una longitud de 52 maravillosas páginas. En la contraportada
encontramos un pequeño resumen del libro que crea expectativa sobre el mismo y
nos invita a descubrir qué pasará entre nuestros peculiares protagonistas
(representados en la misma manteniendo un pequeño diálogo en globo de cómic).
Y, por supuesto, no nos podemos olvidar de las portadillas representadas con un
dibujo abstracto hecho con trozos de cartón y periódico con la técnica del
collage que tanto representa a la autora de este libro.
De verdad, un
álbum ilustrado que no deja indiferente a aquel que lo lee, puesto que intenta
mostrar a niños y a adultos el mágico efecto de los polos opuestos entre las
personas. En resumen, una maravilla de libro!
Y como en la
anterior reseña, os dejo un videocuento para que podáis verlo y escucharlo.
Y si lo que os
interesa es adquirirlo os dejo tanto el enlace en castellano, como en
catalán/valenciano y vosotros decidís en qué idioma lo preferís. De todos
modos, seguro que en tu librería habitual puedes obtenerlo sin ningún problema,
por que ha sido un libro muy muy aceptado :)
Espero que acabéis
de pasar muy buen día, y os recomiendo que estéis atentos a mis redes sociales
a final de semana por que tendré alguna que otra novedad para vosotros jijiji besooos!!!
M'encanta aquest conte! Les il·lustracions de l'Anna Llenas són genials :)
ResponEliminaPetons!